Altres relats | Tornar a l'inici
Eren les nou del matí i la Martina ja estava davant de la porta del director. La mala pècora ja m'havia tornat a avançar.
Vaig saludar-la amb un somriure forçat i rancuniós.
–Bon dia, Martina.
–Bon dia, Clara –quina angúnia em feien les seves dents blanques –. Vinc a portar-li la nova proposta a en Pere.
És a dir, que venia a ensabonar-lo. I és que, com jo, volia aconseguir el nou càrrec de mànager al departament, que havia quedat lliure arran de la sortida sobtada de la Magdalena, degut al seu brot d'ansietat. Ja ho dèiem, ja, que una persona amb la pell tan fina com ella duraria ben poc en aquest lloc.
La Martina i jo havíem entrat el mateix any, de becàries, i ens havien ascendit a júnior el mateix any (a mi dos mesos abans que ella).
Aquesta enemistat instintiva es va accentuar més quan vam aplicar per a la promoció.
Era una oportunitat perfecta: un ascens, una nova fita al currículum i, per descomptat, un augment de sou.
–Jo estic bé on estic, però per provar que no quedi –mentia, evidentment.
La Martina m'havia declarat la guerra.
Mentre que jo volia demostrar la meva valia per a l'empresa, la Martina només es volia fer notar: Contradeia els meus suggeriments; quan hi havia una discussió, es posava de part de l'altre, i quan algú em demanava ajuda, ella s'hi posava al mig – sempre que el Pere fos a l'oficina, és clar.
Allò semblava el coliseu romà. Dues gladiadores buscant el favor del Cèsar per pujar al podi.
***
El dia del veredicte final ha arribat. Les dues estem neguitoses. Avui es demostrarà qui és millor. Quina pot manar a l'altra.
Refresco el correu. Tinc un missatge nou.
“RE: APLICACIÓ POSICIÓ MÀNAGER
Benvolguda Clara,"
El meu cor batega a cent per hora. Inspiro profundament. Totes les hores extres segur que han valgut la pena.
"Ens lamenta comunicar-te que..."
L'ànima em cau als peus... No per haver perdut l'ascens, sinó perquè li han donat a la Martina.
Em giro cap a ella. Espero el seu somriure sorneguer de superioritat, però em trobo la mateixa mirada de ràbia.
– Atenció tothom! – és en Pere, acompanyat d'un noi encamisat –. Vull presentar-vos a Ricard, el nou mànager de l'equip. Un fort aplaudiment, si us plau.
És la primera vegada que la Martina i jo ens mirem amb compassió.
Fi