Altres relats | Tornar a l'inici
Nota: Aquest era un exercici d'escriptura basat en un perfil de Wallapop. El relat està inacabat, però crec que és un bon exercici de creació de personatge. Com a mínim a mi em va agradar fer-lo!
La mirada d’en Juan continua fixa a la pantalla, inclús després que la Maricarmen s’hagi vestit.
— Juan, això nostre… en fi, que s’ha acabat. He trobat a algú altre.
En Juan fa un grunyit des del seu costat del llit, lliscant el dit amunt i avall per al seu mòbil. La dona li deixa les claus a la tauleta de nit i marxa donant un cop fort a la porta.
Des de fa uns mesos, la Maricarmen, aquella dona voluptuosa, de cabells cardats i escots fins al genoll, va deixar de ser l’obsessió del Juan. Li havia durat quinze anys, gairebé una tercera part de la seva vida. En Juan, com qualsevol home de mitjana edat sense feina, que comparteix pis i que és freqüent al bar, li sobren els vicis. Però darrerament, tots ells s’han vist ofuscats per una única obsessió: Wallapop.
Ben segur que el lector ja coneixerà aquesta famosa aplicació mòbil de compravenda. Al principi, per al Juan era només aquell molest anunci que posaven durant la Bonoloto i que no li deixava veure bé els números. Però, farà uns mesos, el seu cosí Ignacio li va fer obrir els ulls.
— Tio, només fa falta que li dediquis una hora al dia. Wallapop és el negoci dels emprenedors del segle XXI.
Ara en Juan dedica setze de les vint-i-quatre hores del dia a gestionar la seva botiga digital. Les altres vuit les reparteix per menjar, dormir i anar al bar.
Per recomanació del seu cosí, va comprar un lot sorpresa d’un estanc que havia tancat feia uns anys a causa de la Covid. Quan va obrir l’enorme paquet es va espantar, ja que estava a revessar de navalles i es pensava que si algú descobria allò l’acusarien de contraban, però el seu cosí el va tranquil·litzar i li va assegurar que era un negoci legal. Des d'aleshores, encara no ha recuperat la inversió, però està segur que d’aquí poc començarà a veure els beneficis. Com diu el Ignasio, «és un negoci basat en l’esponential grou».
Encara en el llit, en Juan estava a punt de tancar una venda complexa que feia dies que hi treballava.
-------------- 14 de març 2024 a les 01:28h --------------
JUAN O: Te la puc rebaixar a 10 €, però no més, ho sento.
XAVI A.: OK DEMA T HO PAGO
JUAN O: Perfecte. Ho poso en reservat.
-------------- 15 de març 2024 a les 8:02 h --------------
JUAN O: Hola Xavi, encara no he rebut la comanda. Si no la rebo abans de les 15 h, hauré d'enviar-ho dilluns. Gràcies.
-------------- 25 de març 2024 a les 23:43 h --------------
XAVI A.: SORRY BRO KE M HAN ROBAT EL MÒBIL I NO EM SABIA LA CONTRASENYA DEL WALLAPOP
XAVI A.: AVIAT ET PAGO
JUAN O: D’acord, gràcies.
-------------- 1 de març 2024 a les 23:43 h --------------
JUAN O: Hola Xavi, continues interessat?
-------------- 8 d’abril 2024 a les 10:11 h --------------
JUAN O: Hola Xavi, alguna novetat?
XAVI A: K PESAT TIO
XAVI A: NO M INTERESSA
Juan O: Si és pel preu, t’ho puc deixar per 8 €, una ganga.
XAVI A: NO EM PARLIS MES O ET MARCO COM A SPAM
En Juan baixa a esmorzar al bar. Es demana un tallat. El propietari li pregunta si vol el bocata de truita per menjar aquí o per emportar, però en Juan fa que no amb el cap, avui no en té de ganes. S’asseu al seu lloc, al ben mig del bar, i mira les animacions de les escurabutxaques. La protagonista sempre li ha recordat a la Maricarmen.
Mentre es pren el cafè bullint, en Juan executa la seva rutina diària: primer, revisa els missatges directes i respon a noves preguntes o peticions de compra; segon, explora els productes en venda per veure què fa la competència i es maleeix perquè han tornat a abaixar els preus dels productes sota el filtre “Navalles” (segons el manual d’emprenedor del cosí Ignacio, això se’n diu mercat llibertí i no s’hi pot fer res); i tercer, una vegada a casa, prepara els enviaments i els porta a correus.